Però... què és ben bé això del copyleft?
Llegint un article que va publicar Eduardo Manchón en el seu blog personal alzado.org he trobat informació interessant sobre els avantatges i el funcionament del copyleft que ens servirà per entendre una mica més aquest concepte. El copyleft és un tipus de llicència per a documents que permet la seva reproducció lliure alhora que garantitza a l’autor el reconeixement i prestigi de la seva autoria. L’objectiu d’aquesta llicència és que els textos es difonguin el màxim possible permetent-ne la lliure reproducció però establint clarament l’autor original del text i especificant les modificacions del document original. La idea que hi ha darrere del copyleft és que el coneixement com a tal no pertany a ningú; qualsevol coneixement ve d’altres coneixements anteriors i és una còpia d’altres idees en major o menor mesura.
Tenint en compte que per a la majoria d’autors allò realment important per a augmentar el seu prestigi és que la seva obra arribi al màxim nombre de persones, veiem clar que el copyleft és un avantatge per als autors desconeguts, ja que el copyright els suposa una barrera per arribar al seu públic.
Però que una obra arribi al màxim nombre de persones lliurement no vol dir que aquesta sigui gratuïta. El copyleft es limita a establir la llibertat de reproducció del contingut i per tant, es pot cobrar per continguts copyleft i pot fer-ho tant l’autor original com d’altres que l’han modificat. I qui l’adquireix, pot seguir copiant-lo tantes vegades com vulgui.
Però a l’hora de fer còpies ens podem trobar davant la violació de la llicència quan una persona s’atribueix l’autoria d’un contingut copyleft sense anomenar a l’autor original. Un exemple de violació seria aquest mateix article: si enlloc de citar la font hagués dit que l’he escrit jo, ens trobaríem davant d’un cas de violació de copyleft. Tot i així, les violacions són fàcils de detectar ja que si el fals autor obté prestigi i notorietat serà descobert i, si no l’obté, encara que sigui descobert no causarà cap perjudici.
Llegint un article que va publicar Eduardo Manchón en el seu blog personal alzado.org he trobat informació interessant sobre els avantatges i el funcionament del copyleft que ens servirà per entendre una mica més aquest concepte. El copyleft és un tipus de llicència per a documents que permet la seva reproducció lliure alhora que garantitza a l’autor el reconeixement i prestigi de la seva autoria. L’objectiu d’aquesta llicència és que els textos es difonguin el màxim possible permetent-ne la lliure reproducció però establint clarament l’autor original del text i especificant les modificacions del document original. La idea que hi ha darrere del copyleft és que el coneixement com a tal no pertany a ningú; qualsevol coneixement ve d’altres coneixements anteriors i és una còpia d’altres idees en major o menor mesura.
Tenint en compte que per a la majoria d’autors allò realment important per a augmentar el seu prestigi és que la seva obra arribi al màxim nombre de persones, veiem clar que el copyleft és un avantatge per als autors desconeguts, ja que el copyright els suposa una barrera per arribar al seu públic.
Però que una obra arribi al màxim nombre de persones lliurement no vol dir que aquesta sigui gratuïta. El copyleft es limita a establir la llibertat de reproducció del contingut i per tant, es pot cobrar per continguts copyleft i pot fer-ho tant l’autor original com d’altres que l’han modificat. I qui l’adquireix, pot seguir copiant-lo tantes vegades com vulgui.
Però a l’hora de fer còpies ens podem trobar davant la violació de la llicència quan una persona s’atribueix l’autoria d’un contingut copyleft sense anomenar a l’autor original. Un exemple de violació seria aquest mateix article: si enlloc de citar la font hagués dit que l’he escrit jo, ens trobaríem davant d’un cas de violació de copyleft. Tot i així, les violacions són fàcils de detectar ja que si el fals autor obté prestigi i notorietat serà descobert i, si no l’obté, encara que sigui descobert no causarà cap perjudici.
Dit això, podem entendre què vol dir que un diari com el 20minutos tingui llicència copyleft. I és que 20minutos ha assumit la llicència Creative Commons que estableix el mecanisme per a utilitzar els continguts del diari i és un dels principals defensors d’aquest sistema de cessió dels drets d’autors del lectors, el copyleft.
A més, 20minutos va participar l’any 2005 en unes Jornades de Copyright en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona com a primer diari del món que deixa que els seus lectors utilitzin, manipulin i reprodueixin els continguts del diari gratuïtament. El director adjunt de 20minutos, Enric Sierra, i l’ex responsable del diari i creador de la primera llicència copyleft, Pepe Cervera, van defensar en aquestes jornades l’opció de poder oferir gratis els drets d’autor finançant-se únicament amb la publicitat i sense cobrar res als lectors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario