viernes, 28 de noviembre de 2008

Crisi a MobuzzTV

MobuzzTV és un canal de televisió multiplataforma que fins fa dos dies produïa diàriament, de dilluns a divendres, programes aproximadament de 5 a 6 minuts amb un ampli ventall de temes relacionats amb la tecnologia, l’actualitat, les tendències, l’entreteniment... I a més, disponible en varis idiomes com el castellà, l’anglès i el francès.

Mobuuzz parlava, bàsicament, de notícies relacionades amb les tecnologies i Internet, que normalment no apareixen en els mitjans tradicionals. L’estil de les presentadores era irònic i divertit, i el contingut dels vídeos es publicava sota la llicència Creative Commons.

Els programes que es podien trobar en aquest canal de televisió pensat exclusivament per Internet eren: LaDosisDiaria, en castellà i presentat per Iria Gallardo; elNoticiero, presentat per Javier Capitán y Miriam Reyes; elPuntoGilton, presentat per Ana del Arco; i un parell més que es trobaven en anglès i francès.

I perquè parlo en passat de MobuzzTV?

MobuzzTV S.L es va fundar l’any 2004 a Madrid per Anil de Mello i tot i que s’ha convertit en un dels VideoBlogs més importants a nivell internacional (és vist a 180 països) aquests darreres mesos ha tingut problemes de liquidació que han creat una gran polèmica i debat entre els seus consumidors i no consumidors, ja que l’empresa ha demanat als seus usuaris donacions per a tirar endavant aquest projecte de televisió per Internet, fet molt criticat per alguns.

M’explico.

A principis de novembre, l’equip de Mobuzz elabora un vídeo explicant la seva situació i demanant ajuda als usuaris per tal de seguir endavant. Segons declaren, la crisi ha provocat que algunes campanyes de publicitat s’hagin aplaçat i que alguns inversors hagin demanat temps a l’empresa per prendre decisions. Davant la falta de finançament, la companyia no pot suportar els costos i demanen als consumidors que els ajudin a aconseguir els diners necessaris per a continuar el projecte durant tres mesos mes: 120.000 euros abans del 9 de novembre.



Tot i les aportacions realitzades per milers d’usuaris (han aconseguit recaptar 35.000€), la iniciativa ha estat durament criticada per molts bloggers: “los modelos de negocio no se apuntalan con dontativos. Simplemente funcionan o no funcionan”, “resulta hasta surrealista el reconocimiento implícito de su fracaso...”, “¿Para qué más dinero? ¿Para seguir escapando hacia delante? Es el modelo de negocio 2.0: crecer sin un plan de rentabilidad hasta conseguir que una de las majors te compre (Flickr, Youtube...). Pero dada la conyuntura cada vez resulta más difícil engatusar... corren malos tiempos para los vendedores de humo”, “Penosa petición, si no sabemos “monetizar” la atención, ¿por qué lo llamamos economía? Derrochamos imaginación para inventar contenidos, pero bastante menos para rentabilizarlos. Si una empresa no es capaz de sostenerse en sus clientes, lo mejor es echar el cierre”, “que no pidan donativos, que pidan inversores. Si no tienen capital que pidan a la propia comunicadad de espectadores que se conviertan también en inversora, pero no a fondo perdido, sino a cambio de una participación en ese futuro negocio”, etc.

Finalment, tot i que en un primer moment semblava que gràcies a les aportacions Mobuzz seguiria emetent per Internet, l’empresa anunciava el passat 25 de novembre el seu tancament. A la pàgina web podem llegir el comunicat del seu comiat.

Penso que el tancament de Mobuzz és un cop dur per a la indústria d’Internet a Espanya, però tot i així, no comparteixo l’actitud de l’empresa en aquest cas. Crec que es tracta d’un projecte ambiciós i innovador, però hi ha moltes empreses i persones que es troben en crisi i que també han de demanar diners i anar als bancs a retornar amb interessos els diners prestats.

És original la forma de demanar ajuda, han tingut vista i han sigut creatius. Però penso que, precisament, on els hi ha faltat vista és a l’hora de dissenyar el seu model de negoci.

Espero que es tracti tant sols d’un tancament provisional i que estudiïn la forma de poder tornar a incorporar-se amb un projecte més sòlid i factible.

lunes, 24 de noviembre de 2008

QVMT: d’Internet a la Televisió, i no al revés com de costum

“Qué vida más triste” és una sèrie d’humor espanyola creada per Nacho del Agua i Rubén Ontiveros. Es tracta d’una sèrie online en la que Rubén Ontiveros fa de guionista i director.

Les històries de “Qué vida más triste” giren entorn d’un grup d’amics que expliquen les seves experiències. Borja Pérez explica la seva vida davant de càmara acompanyat de la seva nòvia Núria Herrera i el seu millor amic Joseba Caballero. Borja és el personatge principal de la sèrie i treballa portant una grua, el seu grup de música preferit és Turbonegro i el seu actor preferit, Bruce Willis. Quan parla a càmara des de la seva habitació sempre veiem el mateix cobrellit, que té des de la primera temporada, i el trobem jugant a la Play o llegint FHM. Josebas, el millor amic de Borja, és el marit de Izaskun, que odia a Borja profundament; odi que li és recíproc. I finalment trobem a la Núria, la novia de Borja, i a la Laura, la ex del protagonista.

Rubén Ontiveros publicava cada diumenge un capítol nou de QVMT en la seva pàgina web, explicant en clau d’humor les batalletes dels personatges. El primer capítol es va emetre el 27 de març del 2005 i actualment ja compten amb 3 temporades, la primera amb 54 capítols, la segona amb 40 i la tercera 12, tots ells amb una durada de 2 a 6 minuts. A principis del 2008, la pàgina web de Rubén Ontiveros va rebre més de 2 milions de visites.

Així que en vista de l’èxit, va començar a córrer el rumor que la sèrie passaria a transmetre’s per televisió.

Des del passat més d’octubre, el rumor s’ha convertit en fet i ara podem veure la sèrie a La Sexta. Segons Rubén Ontiveros, La Sexta ha sigut la cadena escollida per a l’adaptació perquè, després de rebre varies ofertes per part d’altres cadenes, aquesta és l’única que els permetia mantenir el format, el to i els actors. A continuació podeu veure el vídeo promocional de la sèrie per televisió.


Encara està per veure l’èxit d’aquest experiment, ja que, que una sèrie triomfi a Internet no vol dir que hagi de triomfar en televisió. Però tot i el resultat, el que cal destacar és el fet que una sèrie online hagi aconseguit tenir tants seguidors i espectadors que les cadenes de televisió s’hagin plantejat comprar-la per aconseguir audiències elevades en els seus canals.

Us deixo amb un capítol de la sèrie, de Youtube, i per als que us agradi i en vulgueu veure més, entreu a la pàgina web de Qué Vida Más Triste i allà trobareu capítols penjats els diumenges de les tres temporades.

domingo, 23 de noviembre de 2008

Marketing Directe de Caja Madrid

Caja Madrid va llençar el mes de juny uns fons d’inversió que s’adaptaven totalment a la personalitat de cada inversor. Per primera vegada, l’empresa va donar un nom no tècnic a un producte inversor i els nous fons van ser batejats com “Fondos Soy Así”, destacant l’adaptació del producte a la personalitat del client.

Basant la campanya en el Màrketing Directe i per transmetre “en viu” i empíricament aquesta personalització, 100.000 persones van rebre un test grafològic real i personalitzat.

Cada client havia d’escriure, en l’espai en blanc, la frase: “Hola me llamo... (el seu nom) y soy así”.

Un cop escrit, el client retirava la peça interior i descobria que la frase amb el seu nom que acabava d’escriure ja estava escrita amb 15 estils caligràfics diferents.

Cada versió portava un anàlisi caligràfic realitzat per calígrafs oficials. El client havia de buscar la caligrafia que més s’assemblava a la seva i al trobar-la descobria les seves característiques grafològiques. D'aquesta manera, i amb la descripció de personalitat que apareixia, el client podia saber quin dels tres tipus de fons d'inversió que componien la gamma "Fondos Soy Así" es corresponia millor amb el seu perfil.

A l’interior del test grafològic, el client trobava tota la informació necessària per a contractar els “Fondos Soy Así”. Aquí és on s'explicaven les característiques dels fons "Soy Así Cauto", "Soy Así Flexible" i el "Soy Así Dinámico", que es gestionen en funció dels objectius i preferències d'inversió de cada client.


El resultat final d’aquesta campanya basada en Marketing Directe va ser que Caja Madrid va aconseguir captar més de 235 milions d’euros, un 147% sobre l’objectiu. A més, va guanyar el Sol d’Or al Festival Iberoamericà de la Comunicació Publicitària “El Sol” en la categoria de Marketing Directe.

A la pàgina web de l'agència que va portar a terme aquesta campanya, Shackleton, hi ha més informació i un vídeo on s'explica tot el que es va realitzar per a fer publicitat dels nous fons d'inversió de Caja Madrid.

Considero que es tracta d'una campanya molt creativa i original.

lunes, 17 de noviembre de 2008

Els 10 virals més populars de Youtube

The Viral Factory, una empresa de marketing viral, va realitzar un llistat dels virals més vistos de tota la història, entre els quals s’inclouen algunes campanyes seves, al 2006. La notícia va aparèixer al programa Countdown, de la NBC. A continuació us presento el llistat amb els seus corresponents vídeos de Youtube i el nombre de visualitzacions.

1. Star Wars Kid amb 900 milions de visualitzacions.

2. Numa Numa amb 700 milions de visualitzacions.

3. One night in Paris amb 400 milions de visualitzacions. Es tractava d’un anunci d’hamburgueses Carl’s Jr.

4. Kylie Minogue: Agent Provocateus amb 360 milions de visualitzacions. Es tractava d’un anunci de llenceria protagonitzat per l’actriu i cantant australiana.

5. L’explosió de la balena amb 350 milions de visualitzacions. Aquest va ser un fet real que es va produir el 12 de novembre del 1970 i que anys més tard, s’ha penjat la gravació a Youtube.

6. La lluita per al salmó de John West amb 300 milions de vistualitzacions. Es tractava d’un anunci que intentava explicar com ho feien els de John West per portar els millors salmons.

7. Trojan Games amb 300 milions de visualitzacions. Es tractava d’una campanya publicitària per a una marca de preservatius que va fer la pròpia empresa que ha elaborar aquest ranking: The Viral Factory.

8. Kollaboration 2001 amb 200 milions de visualitzacions. Kollaboration és un esdeveniment anual que pretén mostrar els millors talents dels Estats Units, del Canadà i de les comunitats asiàtiques. L’actuació de David Elsewhere d’aquest any va ser una autèntica bomba i l’ha portat a participar en pel·lícules, anuncis i shows de televisió.

9. AfroNinja amb 80 milions de visualitzacions.

10. The Shining Redux amb 50 milions de visualitzacions.

Dels 10 virals, només 4 són de campanyes publicitàries. Així doncs, estar clar que viral i màrqueting viral són coses diferents i que cal distingir-les.

Una primera aproximació a Eyeblaster

Eyeblaster és el líder global en tecnologia i serveis de màrqueting digital integrat. Actua en un dels mercats de creixement més ràpid que existeixen actualment: el del màrqueting interactiu. El seu paquet de productes, potent però a la vegada fàcil d’utilitzar, permet la creació i la gestió de comunicacions interactives amb uns resultats significatius.

Es tracta d’un proveïdor de suports multimedia per a publicitat online que proporciona la tecnologia adserver per a distribuir creativitats gràfiques. El seu valor principal resideix en la gestió de banners richmedia i vídeos en els llocs web escollits per les diferents empreses per portar a terme la seva campanya de publicitat online.

Eyeblaster ajuda als seus clients a crear, planificar i fer el seguiment de campanyes de publicitat online. Té la seva seu a Nova York i compta amb 23 oficines repartides en 5 continents. Ofereix innovacions digitals des del 1999, gaudeix d’una alta rentabilitat des de principis de 2002 i segueix creixent gràcies a un equip format per experts en publicitat, màrqueting i software que, juntament amb un equip tècnic professional, estant canviant les regles de participació online. I és que Eyeblaster ofereix les eines necessàries per a gestionar campanyes interactives i la capacitat de fer-ho arreu del món i en tot el panorama digital.

Per a més informació, consulteu la seva web.

miércoles, 12 de noviembre de 2008

Campanya Viral de Levi's

Fa uns mesos Levi’s va iniciar una nova campanya de màrqueting anomenada “Live Unbuttoned”. Es tracta d’una campanya a nivell mundial que pretén donar a conèixer el nou aspecte homogeneïtzat dels texans bàsics de la marca: els 501.

Ignorava que existís diferència entre el disseny dels 501 en els 110 països que es venen, i tot i que el president de Levi’s assenyala aquesta homogenització com una decisió d’enviar al mercat mundial una senyal idèntica d’imatge de marca, em pregunto si la situació de crisi econòmica que estem vivint té alguna cosa a veure, ja que evidentment s’estalvien una bona quantitat de diners en el moment en que es posen a vendre un mateix model, en serie i per tots els països.

Però el que importa en aquest cas és com la marca dóna a conèixer el seu nou producte. Levi’s llença una campanya de vídeos virals per a promocionar els seus texans amb botons en comptes de amb cremallera, i per aquells que encara dubten de l’ús dels vídeos virals com a part d’una estratègia de màrqueting, aquí teniu un bon exemple per deixar de fer-ho, ja que aquest vídeo va aconseguir 2,5 milions de visites a Youtube en només una setmana:

A més a més, l’empresa ha creat una web en la que els usuaris poden escollir un personatge (que apareixerà en la bragueta d’uns pantalons cordats amb botons), personalitzar el missatge que volen que diguin els personatges (peculiars, per cert) i enviar l’animació als seus amics i familiars. Està bé, però es tracta d’una viralitat que em recorda a la campanya dels Elfos del passat Nadal (aquella que podies col·locar la teva fotografia a la cara d’uns Elfos que ballaven).

Tornant a la campanya de vídeos viral, trobem varis exemples que anuncien aquesta homogeneïtzació. Els penjo a continuació.


Només afegir que l’agència responsable d’aquesta publicitat és Cutwater.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Pastas Gallo i el seu abecedari incomplet

Remenant per Internet, fa cosa d’uns dies vaig descobrir un cas que se’m va passar per alt ara fa un any. Es tracta, precisament, d’un d’aquells casos que la Web 2.0 fa possible gràcies a la participació i a l'efecte amplificador de les xarxes socials.

Potser algú de vosaltres s’ha plantejat alguna vegada si la Sopa de Lletres de Pastas Gallo conté tot l’abecedari. Alguns us ho haureu plantejat, altres no. I segurament aquells que us ho hagueu plantejat (i fins i tot comprovat) tampoc li haureu donat més importància a l’assumpte. Doncs un jove informàtic de 29 anys de Barcelona no només es va plantejar aquest gran dubte existencial, sinó que després de comprovar que a la Sopa de Lletres hi faltaven la U, la W i la Ñ, va enviar una carta de queixa a Pastas Gallo, va fer un escrit a Menéame i va crear un blog per donar a conèixer el seu descobriment: “Me faltan letras”.

Es va començar a expandir aquest fenomen per la xarxa i es veien nombroses mostres de recolzament a la campanya en busca d’un nou Sant Grial. D’aquestes accions se’n van fer eco els mitjans de comunicació (20minutos, Onda Cero, La Cadena Ser, blogs...) i com més en parlaven uns mitjans, més n’acaben parlant d’altres (la Cope, El Mundo, La Vanguardia...).

La responsable de comunicació de Pastas Gallo va posar-se en contacte amb l’Abel responent per carta a la seva queixa, explicant-li el motiu pel qual no es fabriquen aquestes lletres i convidant-lo a visitar la fàbrica. Però els bloggers segueixen parlant del tema i els mitjans de comunicació seguien fent eco del fenomen.

El cas és que el Departament de Màrqueting de Pastas Gallo es posa a treballar i conscient de la poderosa importància de les reaccions en cadena de la web, decideix agafar el toro per les banyes i incorporar als paquets de sopa les lletres U, W i Ñ, a més d’altres incorporacions. Al cap de tres mesos, el Departament de Comunicació torna a posar-se en contacte amb l’Abel per informar-lo que ja tenen els nous motlles d’aquestes lletres. La sorpresa de l’Abel al comprar el nou paquet de Sopa de Lletres va ser adonar-se que no només havien incoporat la U, la W i la Ñ, sinó també la @ i la Ç tan apreciada pels catalanoparlants.

Així que ens trobem davant d’un altre exemple del poder que té internet: una empresa ha hagut de canviar les seves estratègies i al seu procés de producció per poder satisfer a un únic client (tot i que després en van ser molts) per una cosa tant simple com unes lletres fetes de pasta que porten en el mercat molts anys i que mai ningú abans s’havia queixat.

Tot i que algú podria pensar que es tracta d’una creativa campanya de màrqueting viral, considero que l’autor de tot això no menteix quant diu que es tracta d’una iniciativa seva que no sabia que tindria aquesta repercussió. A més, una executiva de l’empresa que va ser entrevistada a la ràdio va negar que es tractés d’una campanya publicitària ja que “De ser así la hubiéramos hecho de cara al invierno que es cuando se come sopa”, i no al maig del 2007 que és quan va començar tota aquesta història.

Mesos després, val a dir que gràcies a les noves incorporacions de lletres als paquets de Pastas Gallo, l’empresa va poder felicitar el Nadal als seus internautes en varis idiomes:


Per acabar, vull afegir que m’agrada el sentit de l’humor de la responsable de comunicació de Pastas Gallo i com l’empresa ha sapigut portar tot aquest tema. Està clar que les noves incoporacions han beneficiat també a l'empresa i no només als consumidors que ara podran escriure amb totes les lletres.

Algú dubta encara del poder de la xarxa?

Olé per Pastas Gallo:)