MobuzzTV és un canal de televisió multiplataforma que fins fa dos dies produïa diàriament, de dilluns a divendres, programes aproximadament de 5 a 6 minuts amb un ampli ventall de temes relacionats amb la tecnologia, l’actualitat, les tendències, l’entreteniment... I a més, disponible en varis idiomes com el castellà, l’anglès i el francès.
Mobuuzz parlava, bàsicament, de notícies relacionades amb les tecnologies i Internet, que normalment no apareixen en els mitjans tradicionals. L’estil de les presentadores era irònic i divertit, i el contingut dels vídeos es publicava sota la llicència Creative Commons.
Els programes que es podien trobar en aquest canal de televisió pensat exclusivament per Internet eren: LaDosisDiaria, en castellà i presentat per Iria Gallardo; elNoticiero, presentat per Javier Capitán y Miriam Reyes; elPuntoGilton, presentat per Ana del Arco; i un parell més que es trobaven en anglès i francès.
I perquè parlo en passat de MobuzzTV?
MobuzzTV S.L es va fundar l’any 2004 a Madrid per Anil de Mello i tot i que s’ha convertit en un dels VideoBlogs més importants a nivell internacional (és vist a 180 països) aquests darreres mesos ha tingut problemes de liquidació que han creat una gran polèmica i debat entre els seus consumidors i no consumidors, ja que l’empresa ha demanat als seus usuaris donacions per a tirar endavant aquest projecte de televisió per Internet, fet molt criticat per alguns.
M’explico.
A principis de novembre, l’equip de Mobuzz elabora un vídeo explicant la seva situació i demanant ajuda als usuaris per tal de seguir endavant. Segons declaren, la crisi ha provocat que algunes campanyes de publicitat s’hagin aplaçat i que alguns inversors hagin demanat temps a l’empresa per prendre decisions. Davant la falta de finançament, la companyia no pot suportar els costos i demanen als consumidors que els ajudin a aconseguir els diners necessaris per a continuar el projecte durant tres mesos mes: 120.000 euros abans del 9 de novembre.
Tot i les aportacions realitzades per milers d’usuaris (han aconseguit recaptar 35.000€), la iniciativa ha estat durament criticada per molts bloggers: “los modelos de negocio no se apuntalan con dontativos. Simplemente funcionan o no funcionan”, “resulta hasta surrealista el reconocimiento implícito de su fracaso...”, “¿Para qué más dinero? ¿Para seguir escapando hacia delante? Es el modelo de negocio 2.0: crecer sin un plan de rentabilidad hasta conseguir que una de las majors te compre (Flickr, Youtube...). Pero dada la conyuntura cada vez resulta más difícil engatusar... corren malos tiempos para los vendedores de humo”, “Penosa petición, si no sabemos “monetizar” la atención, ¿por qué lo llamamos economía? Derrochamos imaginación para inventar contenidos, pero bastante menos para rentabilizarlos. Si una empresa no es capaz de sostenerse en sus clientes, lo mejor es echar el cierre”, “que no pidan donativos, que pidan inversores. Si no tienen capital que pidan a la propia comunicadad de espectadores que se conviertan también en inversora, pero no a fondo perdido, sino a cambio de una participación en ese futuro negocio”, etc.
Finalment, tot i que en un primer moment semblava que gràcies a les aportacions Mobuzz seguiria emetent per Internet, l’empresa anunciava el passat 25 de novembre el seu tancament. A la pàgina web podem llegir el comunicat del seu comiat.
Penso que el tancament de Mobuzz és un cop dur per a la indústria d’Internet a Espanya, però tot i així, no comparteixo l’actitud de l’empresa en aquest cas. Crec que es tracta d’un projecte ambiciós i innovador, però hi ha moltes empreses i persones que es troben en crisi i que també han de demanar diners i anar als bancs a retornar amb interessos els diners prestats.
És original la forma de demanar ajuda, han tingut vista i han sigut creatius. Però penso que, precisament, on els hi ha faltat vista és a l’hora de dissenyar el seu model de negoci.
Espero que es tracti tant sols d’un tancament provisional i que estudiïn la forma de poder tornar a incorporar-se amb un projecte més sòlid i factible.
Mobuuzz parlava, bàsicament, de notícies relacionades amb les tecnologies i Internet, que normalment no apareixen en els mitjans tradicionals. L’estil de les presentadores era irònic i divertit, i el contingut dels vídeos es publicava sota la llicència Creative Commons.
Els programes que es podien trobar en aquest canal de televisió pensat exclusivament per Internet eren: LaDosisDiaria, en castellà i presentat per Iria Gallardo; elNoticiero, presentat per Javier Capitán y Miriam Reyes; elPuntoGilton, presentat per Ana del Arco; i un parell més que es trobaven en anglès i francès.
I perquè parlo en passat de MobuzzTV?
MobuzzTV S.L es va fundar l’any 2004 a Madrid per Anil de Mello i tot i que s’ha convertit en un dels VideoBlogs més importants a nivell internacional (és vist a 180 països) aquests darreres mesos ha tingut problemes de liquidació que han creat una gran polèmica i debat entre els seus consumidors i no consumidors, ja que l’empresa ha demanat als seus usuaris donacions per a tirar endavant aquest projecte de televisió per Internet, fet molt criticat per alguns.
M’explico.
A principis de novembre, l’equip de Mobuzz elabora un vídeo explicant la seva situació i demanant ajuda als usuaris per tal de seguir endavant. Segons declaren, la crisi ha provocat que algunes campanyes de publicitat s’hagin aplaçat i que alguns inversors hagin demanat temps a l’empresa per prendre decisions. Davant la falta de finançament, la companyia no pot suportar els costos i demanen als consumidors que els ajudin a aconseguir els diners necessaris per a continuar el projecte durant tres mesos mes: 120.000 euros abans del 9 de novembre.
Tot i les aportacions realitzades per milers d’usuaris (han aconseguit recaptar 35.000€), la iniciativa ha estat durament criticada per molts bloggers: “los modelos de negocio no se apuntalan con dontativos. Simplemente funcionan o no funcionan”, “resulta hasta surrealista el reconocimiento implícito de su fracaso...”, “¿Para qué más dinero? ¿Para seguir escapando hacia delante? Es el modelo de negocio 2.0: crecer sin un plan de rentabilidad hasta conseguir que una de las majors te compre (Flickr, Youtube...). Pero dada la conyuntura cada vez resulta más difícil engatusar... corren malos tiempos para los vendedores de humo”, “Penosa petición, si no sabemos “monetizar” la atención, ¿por qué lo llamamos economía? Derrochamos imaginación para inventar contenidos, pero bastante menos para rentabilizarlos. Si una empresa no es capaz de sostenerse en sus clientes, lo mejor es echar el cierre”, “que no pidan donativos, que pidan inversores. Si no tienen capital que pidan a la propia comunicadad de espectadores que se conviertan también en inversora, pero no a fondo perdido, sino a cambio de una participación en ese futuro negocio”, etc.
Finalment, tot i que en un primer moment semblava que gràcies a les aportacions Mobuzz seguiria emetent per Internet, l’empresa anunciava el passat 25 de novembre el seu tancament. A la pàgina web podem llegir el comunicat del seu comiat.
Penso que el tancament de Mobuzz és un cop dur per a la indústria d’Internet a Espanya, però tot i així, no comparteixo l’actitud de l’empresa en aquest cas. Crec que es tracta d’un projecte ambiciós i innovador, però hi ha moltes empreses i persones que es troben en crisi i que també han de demanar diners i anar als bancs a retornar amb interessos els diners prestats.
És original la forma de demanar ajuda, han tingut vista i han sigut creatius. Però penso que, precisament, on els hi ha faltat vista és a l’hora de dissenyar el seu model de negoci.
Espero que es tracti tant sols d’un tancament provisional i que estudiïn la forma de poder tornar a incorporar-se amb un projecte més sòlid i factible.
