Xarxes socials: el boca-orella online

Cap a l’any 2001 i 2002 comencen a sorgir les primeres pàgines web que fomenten xarxes d’amics. Al 2003 es fan populars llocs tals com Friendster, Tribe i Myspace. Ràpidament algunes empreses ingressen en xarxes socials, Google llença Orkut al 2004 i es crea Yahoo 360º al 2005. El funcionament comença quan una vegada muntat el suport tècnic, un grup d’iniciadors conviden a amics i coneguts a formar part de la xarxa social; cada membre nou pot portar nous membres i així successivament fins que el creixement d’una xarxa social es pot anar multiplicant d’una forma impressionant. El vídeo que mostro a continuació representa perfectament això que acabo d’explicar:



I aquí és on les xarxes socials es transformen en un negoci interessant. Un bon exemple d’això és Facebook, una xarxa social enfocada a estudiants, molt similar al Myspace, amb milions d’usuaris registrats i on hi trobem una important inversió publicitària per part de Microsoft. Però també en trobem d’altres com Networking Activo, Neurona, Tuenti, eConozco, Cielo, Dejaboo.net, Qdamos, Festuc.com, Spaniards, Linkara, Gazzag, Gentenoble... cada una basada en una temàtica diferent. I és en aquestes xarxes socials on la connexió entre gent, el diàleg, la interactivitat, l’intercanvi... hi juguen un paper molt important, ja que les xarxes socials són formes d’interacció social que involucren a conjunts de persones que s’identifiquen amb les mateixes necessitats i s’organitzen per a potenciar els seus recursos. Aquest fet és, doncs, de crucial importància per a la publicitat que pot veure en aquestes xarxes socials un camí de retorn a l’antic boca-orella, transformat en l’actualitat però, en un boca-orella online.

Aquest boca-orella online pot ser un bon complement a la publicitat tradicional, ja que tenint en compte que impactar al consumidor és cada vegada més difícil i costós, aparèixer en una conversa com a marca recomanada entre persones que estan en contacte en la xarxa pot influir cada vegada més en la decisió de compra de cadascú. I no cal parlar de pressupostos ja que evidentment les empreses veurien reduïts els seus costos d’inversió en comunicació.

Anys enrere, parlar de l’ús dels diferents productes i les diferents marques formava part de converses al passadís que no arribaven més enllà. En l’actualitat, en canvi, internet i els blogs han facilitat l’intercanvi d’informació en un món hiperconnectat. I anys enrere ja molts professionals de la publicitat estaven d’acord, com diu Paul Beelen en el seu llibre Publicidad 2.0, en que “la mejor forma de publicidad es la publicidad boca a boca. Oir un comentario positivo sobre un producto o un servicio, sigue siendo más efectivo que un comercial o un buen aviso de prensa, sobretodo si ese comentario viene de alguien cercano y de confianza. Así también, los malos comentarios a menudo hacen más daño a un marca de lo que la publicidad puede compensar." Així doncs, les xarxes socials són un exemple més del que anomenem el pas d’un model asimètric de comunicació al mercat com a conversa, on els consumidors poden donar la seva opinió sobre les marques a la resta de consumidors.

San Inspirational 2008

Tal i com ja vaig comentar la setmana passada, avui toca parlar del festival de publicitat interactiva que presenta la IAB i que ha batejat, en aquesta segona edició, com a “San Inspirational”.

“San Inspirational” es presenta amb un esperit innovador i transgressor, tant per la seva estructura com pel seu contingut i pretén convertir-se de nou amb el festival més innovador del mercat publicitari. Per aquest motiu, la IAB convertirà el Convento de Boadilla de Madrid en un espai de reflexió i motivació per tots els assistents que podran descobrir l’origen de la inspiració dels millors projectes de l’any. Com veieu, es tracta de picar l’ullet a la comunitat eclesiàstica, ja que entre publicitaris es parla d’inspiració divina o gurús il·luminats quan de cop apareix la “big idea”. Aquest és, doncs, el motiu pel qual el festival es porta a terme en un convent.

Aquest any la direcció del festival estarà a càrrec d’Enrique Lara, anomenat recentment vice-president de l’associació. S’incorporaran tres tipus de continguts: Conferències Plenàries, Workshops i la Sala de Projeccions. Els premis, set en total, reconeixeran els millors projectes interactius de l’any i els resultats es donaran a conèixer a través de muntatges audiovisuals per tal d’insistir en la importància de la nova era digital.

Les entrades, i aquí és on volia arribar jo, tenen diferents preus per a associats, col·laboradors i no associats. En el nostre cas, com a estudiants que som, una entrada per a assistir al festival els dies 26 i 27 novembre ens costaria 244€. Considero que ens tornem a trobar en aquell punt, del que ja en feia crítica en el primer post, d’enormes contradiccions en el nostre sector.

La nostra generació és la més vinculada al món d’Internet, la que dedica més hores a navegar per la xarxa i, pràcticament, la que està més al dia de les noves incorporacions. La nostra generació és, segurament, la que més apostarà per descobrir noves formes d’arribar als diferents públics objectius a través d’Internet, la que més apostarà per la interactivitat en un món digital on els mitjans convencionals i la publicitat tradicional cada vegada cauen més en decadència i desús. Si nosaltres som “la” generació se’ns hauria de posar més a l’abast el poder començar a mamar què s’està fent a hores d’ara en comunicació interactiva, per on van els fils, com s’està treballant, quins projectes estan triomfant... i amb una entrada de 244€ està clar que no se’ns posen facilitats, ja que molts pocs s’ho podran permetre.

Se’m fa estrany veure que en un sector com el de la comunicació en el que el coneixement de tot allò que ens envolta és crucial per al desenvolupament de bones campanyes sigui dels més tancats.

Tot i la meva sorpresa davant d’aquest fet, espero que el festival sigui tot un èxit i que les agències que hi assisteixin puguin ensenyar-nos, el dia de demà, tot allò que a hores d’ara ja es respira en termes de publicitat interactiva.

OhmyNews i el periodisme ciutadà/participatiu

Ohmynews.com és el mitjà digital més consultat a Corea del Sur gràcies a que bona part dels articles que es publiquen en aquest peculiar diari són enviats pels propis lectors, que poden arribar a cobrar pel seu treball si aquest es publica en portada. Oh Yeon Ho és el fundador d’aquesta iniciativa i pare del ciutadà/periodista.

Ens trobem davant d’un “Periodisme ciutadà” o també anomenat “Periodisme Participatiu” que permet que totes les persones, independentment del seu status social i professió, puguin exercir, escriure i publicar notícies, reportatges i entrevistes en diversos àmbits.

En una entrevista realitzada a Oh Yeon Ho pel diari El País ens explica: “Empecé ha trabajar como periodista en 1988 y trabajé en una revista mensual, entonces he sufrido que a los periodistas de grandes periódicos se les daba un trato mejor que a los periodistas de pequeñas empresas. Quise crear una cultura periodística donde, al margen del medio al que perteneciera, se le diera el trato por su trabajo. Creé el eslogan de que todo ciudadano es periodista en 1989 y en 2000 creé OhmyNews”.

OhmyNews, que podríem qualificar-lo com el mitjà informatiu més descentralitzat del planeta, és un dels 15 llocs més populars i visitats del seu país. Pel que fa al funcionament del diari, Oh Yeon Ho explica que a jornada completa treballen 70 persones, de les quals 53 són periodistes: “La diferencia con los otros periódicos es que tenemos una sección que llamamos "periodistas-guerrilla” que son las personas que se ocupan de controlar a los periodistas-ciudadanos”. Només un 20% dels continguts està elaborat pels periodistes en plantilla i es calcula que cada dia reben unes 10.000 contribucions enviades pel públic més fidel, fet que provoca que la feina dura sigui ocupar-se de comprovar amb objectivitat i precisió els articles.

Segons Oh Yeon Ho "la cultura profesional de la información ha erosionado gravemente nuestro periodismo y nuestra intención es revitalizarlo. Desde el principio, sin demasiado dinero, decidí utilizar Internet, que ha hecho posible esta estrategia de guerrilla".

Considero que aquesta iniciativa portada a terme per Oh Yeon Ho és vital per a comprendre noves formes de relació amb la informació, ja que el lector ja no només participa en fòrums sinó que pot escriure articles i donar la seva visió d’allò que succeeix al seu entorn. Aquest fenomen periodístic és possible gràcies a internet que ha revolucionat completament la visió tradicional que es tenia de les comunicacions. Per a més informació sobre el diari OhmyNews podeu consultar dues entrevistes realitzades al seu fundador, Oh Yean Ho, tant al diari El Mundo:
www.elmundo.es/encuentros/invitados/2005/03/1479
com al diari El País:
www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?encuentro=1499&k=Oh_Yeon_Ho

Interactive Advertising Bureau

La IAB és la representació mundial del màrqueting i la publicitat interactiva i està present en 21 països, entre els quals trobem Canadà, Argentina, Australia, França, Grècia, República Txeca... La IAB-Spain neix l'any 2001 agrupant en una única Associació els principals actors que formen el sector interactiu (portals, agències de mitjans, agències creatives, consultores, agències de màrqueting relacional...).

El seu objectiu és fomentar el creixement de les inversions en màrqueting i publicitat interactiva a Espanya; dignificar i prestigiar el mitjà interactiu i fomentar el valor que té; impulsar l'activitat de les empreses associades, etc.

La IAB ofereix diverses activitats i serveis com la formació d'anunciants i associats, serveis online, consultes legals, relacions internacionals, lobby... I el seus projectes de futur van encaminats, per una banda, a donar continuïtat al Màster de Publicitat Interactiva IAB-UCM, i per altra banda, repetir l'experiència del passat any amb el Festival IAB, festival de publicitat interactiva que mostra als anunciants i al sector publicitari en general el potencial dels mitjans interactius.

Per a més informació sobre la Interactive Advertising Bureau, podeu consultar la pàgina web http://www.iabspain.net/index.php.

Per aquells que estigueu interessats en seguir els vostres estudis en el camp de la publicitat interactiva, aquí teniu un fullet informatiu en format pdf sobre el Màster de la IAB-UCM:
http://www.ucm.es/info/csegae/informacion/pdf/PUBLICIDAD%20INTERACTIVA.pdf.

En la pròxima actualització, parlaré sobre el Festival IAB "San Inspirational 2008" que es portarà a terme els dies 26 i 27 de novembre.

Televisió interactiva

Quan parlem de televisió interactiva, el terme interactiu respon, en realitat, a un objectiu general de dotar al sistema televisiu d’alguna forma d’interactivitat. Aquesta interactivitat s’ha materialitzat en un número relativament ampli de projectes de procedència, característiques i èxits diversos.

Si fem una ràpida retrospectiva, el primer format interactiu en la ficció va ser fruit d’un experiment de la CBS l’any 1953, als Estats Units. Es tractava d’un programa infantil de dibuixos animats “Winky Dink and You” on mitjançant la compra d’un kit format per plàstics transparents i rotuladors, el nens podien “ajudar” al personatge Winky i al seu gos Woofer a superar innumerables obstacles dibuixant en aquests plàstics que es col·locaven a sobre la pantalla del televisor. Per exemple, si en Winky Dink tenia que creuar un riu, el nen dibuixava un pont en el plàstic per tal que el personatge passés per sobre d’ell.

No obstant, el primer projecte de gran envergadura va ser el que van posar en marxa Warner Communications i Anax Cable, anomenat QUBE, a Estats units (Ohio), l’any 1977. El QUBE oferia la possibilitat de transmetre per cable sistemes interactius com el pagament per pel·lícules o votacions on line, però va fracassar estrepitosament entre altres coses perquè només el 20% dels abonats van utilitzar les possibilitats interactives. El sistema QUBE oferia molts canals especialitzats, com un canal per a nens o un canal de música en el qual els espectadors podien votar per les seves cançons preferides.

Els vuitanta van ser els anys del desenvolupament del videotext. Tot i que la majoria de projectes van fracassar, es van posar les bases per al desenvolupament de nous. Als anys noranta va sorgir, a Florida, el Full Service Network que incloïa serveis interactius com fer la compra, accedir a les noticies, jocs, vídeos a la carta... En els últims anys de la dècada dels noranta es produeix una emergència de l’oferta interactiva d’Internet, que proveeix serveis interactius de televisió de forma més simple i econòmica.

I amb el desenvolupament i l’evolució d’Internet i la xarxa comencen a sorgir denúncies en contra del caràcter eminentment passiu de la recepció en la televisió; denúncies que no són noves en sí mateixes però que estan sorgint en els últims anys amb una força desmesurada estimulada pels nous hàbits de consum sorgits com a conseqüència de l’ús creixent d’Internet. És com si de cop el discurs televisiu s’hagués tornat insuportablement passiu i veure el telenotícies de les 9 a les 9 impliqués estar sotmès a la tirania de la programació. No deixa de sorprendre, però, que les acusacions més dures contra la passivitat de la televisió apareguin precisament ara, en un moment en què el cable i les plataformes digitals disposen de la oferta de programació més àmplia de la seva història; en un moment, també, en el què la participació (via telèfon, correu electrònic, missatges...) dels telespectadors és més alta que mai; un moment en el què els temes locals i la “gent normal” poden convertir-se en protagonistes del mitjà amb major facilitat que en qualsevol altre període anterior.

És evident que amb l’existència d’un sector de la població (especialment joves i adolescents) on el seu interès per la navegació a Internet és cada vegada major comporta una deriva potencial de telespectadors que al/s nou/s mitja/ns els interessa captar sens dubte. Tot i així, ens trobem amb generacions educades en la comoditat de la unidireccionalitat i que davant de l’ús parcialment caòtic i excessivament esforçat que requereix la xarxa, prefereixen la televisió amb la seva oferta de canals tradicional o la televisió interactiva digital pensada, sobretot, per a telespectadors que prefereixen disposar d’un cert grau de control sobre la oferta disponible, com per exemple el pay per view, jocs o altres similars.

Així que, arribats a aquest punt, podem pensar que la consolidació d’un nou mitjà com Internet no provocarà la mort immediata d’altres mitjans tradicionals com la televisió, sinó que més aviat serà el motor d’una nova reestructuració en les relacions establertes entre els mitjans ja existents.

De moment sembla que així sigui.

Però ja ho veurem.

Qui són els professionals del nou model interactiu?

A dia d’avui, estic convençuda que aproximadament el 90% de les llars d’aquest país ja tenen un ordinador connectat a la xarxa amb ADSL i utilitzen Internet com un sistema de comunicació més. Per aquest motiu, segur que molts anunciants, per no dir tots, veuen Internet com un gran nínxol de mercat amb constants oportunitats comunicacionals noves que obliguen a les seves marques a reinventar a diari la forma que tenen d’aparèixer a Internet. Si això és així, és evident que en les agències de publicitat existirà una allau de demanda de continguts audiovisuals per part dels clients i que per tant, es farà necessari un professional expert en publicitat i comunicació corporativa en aquest mitjà interactiu. Però, arribats a aquest punt, què passa?

Segons el meu modest punt de vista, les noves tecnologies avancen molt més de pressa que la societat en general i jo, com a estudiant de Publicitat i Relacions Públiques, me n’adono que les universitats no poden adaptar-se al mercat, fet que provoca que els llicenciats en publicitat i màrketing que cada any surten de les universitats entrin al mercat laboral sense els coneixements necessaris que en aquells moments s’estan demandant. Estic convençuda que el sector ja ha renunciat a trobar professionals del nou model interactiu en les universitats i que és freqüent que els que entren a treballar en aquestes empreses siguin professionals autodidactes formats en escoles tecnològiques o de disseny que, per la seva banda, han completat la seva formació amb cursos alternatius. Sinó és que són directament autodidactes.

Considero que, actualment, els perfils professionals demandats no coincideixen exactament amb els tradicionals i que ens trobem davant d’una necessitat urgent de formació de nous professionals de l’agència interactiva. Què hem de fer, doncs, per adaptar-nos a un mercat que cada vegada més demanda especialistes?