A dia d’avui, estic convençuda que aproximadament el 90% de les llars d’aquest país ja tenen un ordinador connectat a la xarxa amb ADSL i utilitzen Internet com un sistema de comunicació més. Per aquest motiu, segur que molts anunciants, per no dir tots, veuen Internet com un gran nínxol de mercat amb constants oportunitats comunicacionals noves que obliguen a les seves marques a reinventar a diari la forma que tenen d’aparèixer a Internet. Si això és així, és evident que en les agències de publicitat existirà una allau de demanda de continguts audiovisuals per part dels clients i que per tant, es farà necessari un professional expert en publicitat i comunicació corporativa en aquest mitjà interactiu. Però, arribats a aquest punt, què passa?
Segons el meu modest punt de vista, les noves tecnologies avancen molt més de pressa que la societat en general i jo, com a estudiant de Publicitat i Relacions Públiques, me n’adono que les universitats no poden adaptar-se al mercat, fet que provoca que els llicenciats en publicitat i màrketing que cada any surten de les universitats entrin al mercat laboral sense els coneixements necessaris que en aquells moments s’estan demandant. Estic convençuda que el sector ja ha renunciat a trobar professionals del nou model interactiu en les universitats i que és freqüent que els que entren a treballar en aquestes empreses siguin professionals autodidactes formats en escoles tecnològiques o de disseny que, per la seva banda, han completat la seva formació amb cursos alternatius. Sinó és que són directament autodidactes.
Considero que, actualment, els perfils professionals demandats no coincideixen exactament amb els tradicionals i que ens trobem davant d’una necessitat urgent de formació de nous professionals de l’agència interactiva. Què hem de fer, doncs, per adaptar-nos a un mercat que cada vegada més demanda especialistes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario